en essència

el jorn dels miserables. Lluís Llach.

De fa dies tot és estrany. De fet, de fa anys.

Vaig escoltar el discurs del President Mas. Vaig obrir el cervell conscientment, per escoltar-lo sense prejudicis. 

Em va semblar coherent amb el seu pensament, si és que puc aproximar-me al que pensa coneguent-lo només pel que en sé des dels mèdia. I em va semblar fet des d'una voluntat de lligar el que ell pensa amb el que ell deu pensar que pensa la societat.

I no sonava malament.

Després, vaig voler raonar el que havia dit. I, sobretot, el que no havia dit.

Només de començar va agrair a qui havia anat a escoltar-lo. A mi em sembla que com a poc se l'havia d'escoltar. I em va semblar que donava les gràcies especialment a Junqueres, i que li feia un retret a Duran i a Fernandez.

Després, em va semblar que la tria que ha fet és arriscada, però és la seva: eleccions avançades sí, si són per fer la consulta. Fins aquí res a dir. Ell és qui les pot convocar, i pot decidir també no fer-ho.

Però fins aquí la coherència. 

Em falla, en el seu argument, que només es reconegui internacionalment la llista única i que aquesta tingui majoria absoluta. Em semblaria "millor" la llista única, però no m'agrada que ho posi com a sine qua non. Perquè amb llistes diverses n'hi hauria prou un acord que qui es presenti per la independència tingui com a primer punt precisament aquest.

I em grinyola que només hi hagi aquestes dues opcions. Llista única ara o eleccions el 2016. Perquè hi ha molts més escenaris. Entre d'altres, que les properes eleccions municipals siguin les plebiscitàries. Que ja hi ha precedents.

Em sembla que aquesta declaració s'hauria d'haver fet a porta tancada -si ho creia convenient- a partits i institucions. I haver fet la conferència amb els acords presos i les coincidències acordades.

I el que trobo a faltar, tant per part del President com per part dels altres dirigents és que facin callar els unionistes en el seu darrer i únic argument de les majories silencioses: ja vaig escriure al darrer post l'argument per tancar-los la boca. El PP amb el 30% del cens, té majoria absoluta. És a dir, segons els arguments del PP, el 70% dels espanyols estan en contra del PP. I han governat aquests tres anys fent el que han volgut en contra del 70% de l'electorat.



 

Dia zero

Ahir em van dir a la feina que estava guapo. Tot i quedar sorprès imagino que ni la meva expressió ni el meu llenguatge corporal van demostrar el meu pensament que a qualsevol altre hauria produït -involuntàriament- un alçament de celles. Com a mínim. Vaig mirar als ulls a la persona que em va llençar la floreta i li vaig dir: "aquest matí m'he mirat al mirall i m'ha agradat el que he vist; deu ser que m'he encomanat del país". Aquest matí, encara mig adormida, la S. ha dit: "sí que tenia raó la M. ... estàs... amb el guapo subido..."

Crec que tampoc no he reaccionat. Públicament. 

Quan el matí se n'anava tornant migdia m'he sentit insultat pel president dels espanyols. Suposo que fa tant i fa tantes vegades que he sentit vomitar estupideses a persones que tenen càrrec polític que encara que em molesti el seu menyspreu a la intel·ligència i a la memòria dels ciutadans, no deixa de ser poca cosa més que la incomoditat que suposa una mitja pluja de fang: toca els collons perquè embrut el cotxe i la roba, si l'has deixat estesa. Em fot que la seva repetició sigui la que em va immunitzant. I d'això s'aprofiten. Perquè altra feina tinc jo -i la majoria dels mortals- que fer-los cas i desmentir-los cada vegada. Però cap a migdia ja passat, he pensat que no deixaria sense resposta una estupidesa humana verbalitzada -avui- pel senyor Mariano, però que ja fa dies que repeteix la predilecta Alícia: "és un fracàs (del senyor Mas) del projecte nacionalista que només un terç del suposat cens s'hagi mobilitzat, perquè això vol dir que dos terços estan en contra". 

Ningú més no se sent insultat?

El que més em sorprèn és que ni el senyor Cleries davant de la senyora Soraya, ni cap representant polític català davant la senyora Alícia dels país de les blaneries, ni cap polític espanyol i/o europeu dels que tenen veu mediàtica... no hagin recordat als argumentadors neocons del pp que a les eleccions generals de 22 de novembre de 2011, el Partido Popular només va aconseguir menys d'un terç dels vots favorables de l'electorat*. Amb l'argumentació popular, dos terços de l'electorat, estaven en contra del senyor Mariano. I malgrat això, tenen majoria absoluta al Congreso de los Diputados i es permeten posar-se en evidència dia a dia fins a final de legislatura o fins que la gent surti al carrer.

Ells ho apliquen i és democràcia. 

Si ho apliquem o apliquéssim els que vam anar a votar el passat 9 de novembre, seriem uns feixistes comparables a Corea del Nord o a Cuba (pp dixit).

Ho deixo aquí per poder-ho recuperar en el futur o, si escau, no haver d'argumentar-ho de nou.

 fonts:

* resultats de les eleccions de 2011  (ministeri de l'interior d'Espanya) (vots pp= 10.830.693)

* eleccions 2011 (dades resumides a wikipedia) (Cens/habitants inscrits= 35.779.491) dades també consultables -s'han de fer cerques- a l'instituto nacional de estadística.