Visc en el somni. És molt més fet a mida del que voldria. Fa massa que s'ha apagat el llum i el pes dels anys se m'acumula. Les converses hi van ser, i el sentiment. Només queden imatges margants del no retorn. I en despertar només queden els silencis de no poder parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada