El rei fat

Fa dies em preguntava  perquè el Borbó callava.

Em semblava estrany que després de mesos -anys?- de ser evident la trencadissa política i social el cap de l'Estat no digués res. Aquesta setmana ha parlat en un acte a Fomento del Trabajo Nacional.

Vaig escoltar el discurs  a la ràdio. El borbó va llegir el que li van escriure: un discurs insuls. Fat. Sense substància, sense contingut i sense emoció.

Res a dir: és la seva tria.



Vaig pensar - qui em mana pensar? - que l'aparell de l'Estat es guardava un as a la màniga... i resulta que l'estat ha anat sempre amb armilla!

És força impresentable un cap d'Estat sense contingut.

Ha tingut la oportunitat de fer apologia d'una espanya plurinacional, o d'una espanya panderetera o fins i tot d'una espanya iberoamericana... però el primer discurs que ha fet -ha llegit- és el de la impotència política: no dir res, perquè tot anirà fent.



La tebiesa de la monarquia m'estimula. A mi, personalment, perquè deixa indiferent a la majoria que ningú -literalment- es pregunti què en pensa el rei del que pensen fer part dels seus súbdits, em sembla clarivident: a la gent se n'hi en fot què en pensi.

I és que ha perdut la oportunitat de triar qui volia ser. Ara, per sempre més, serà el rei fat: un rei ni dolç ni salat, ni amargant ni picant. Fat.